|
|
|
|
JORNADA
|
Agua, cambio climático y desertificación: consecuencias globales y locales en la alimentación
|
|
|
|
|
|
|
El 16 de noviembre tendrá lugar la jornada Agua, cambio climático y desertificación: consecuencias globales y locales en la alimentación, organizada por el Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional (CERAI), dentro de la campaña El alimento que nos une, en colaboración con la Generalitat Valenciana.
|
|
El colapso climático a nivel mundial es una realidad. Megaincendios, inundaciones o sequías extremas, procesos de desertificación y de degradación de los suelos asolan el planeta, al tiempo que se registran temperaturas récords en tierra y mar. Sin embargo, los gases de efecto invernadero no dejan de aumentar, a la par que la urbanización, la intensificación de la agricultura y ganadería, la minería o la deforestación, lo que denota una falta de aplicación de las políticas y medidas globales de lucha contra el cambio climático y de conservación de los bienes naturales que se están experimentando en muchas regiones del mundo.
|
|
La degradación de la tierra es un problema global, con estimaciones de áreas degradadas que oscilan entre 15 y 60 millones de kilómetros alrededor del 40% del planeta, desde las regiones mediterráneas y el suroeste de Estados Unidos hasta Asia y Oriente Medio. La degradación de la tierra conduce a una reducción de la productividad del suelo, lo que puede generar diversas complejidades, como peligros ambientales, inseguridad alimentaria y pérdida de biodiversidad y servicios ecosistémicos.
|
Actualmente, se estima que dos mil millones de personas viven en tierras secas vulnerables a este fenómeno y los científicos predicen que los efectos de la desertificación podrían provocar el desplazamiento de alrededor 50 millones de personas en el 2030 como resultado del aumento de las temperaturas, la deforestación a gran escala y los daños ocasionados a los ecosistemas en muchas partes del mundo. En África, al menos mil millones de personas vivirán en condiciones de tierras secas. En Europa, las zonas áridas cubren el 33,8% de los países del norte del Mediterráneo: aproximadamente el 69% de España, entre el 16% y el 62% en Grecia, Portugal, Italia y Francia (Zdruli, 2011).
|
En Mauritania, una disminución de las precipitaciones ha empeorado la producción agrícola y ha dejado a un gran número de agricultores y agricultoras en dificultades para cultivar suficientes alimentos para comer o vender. En este país saheliano, esta terrible situación ha provocado inseguridad alimentaria, problemas de vivienda y deterioro de la salud de la población. Los habitantes rurales están tratando de migrar a medida que sus casas son enterradas bajo la arena, a lo que se suma la falta de fuentes de agua y de ingresos. Migraciones rurales, de mujeres y niños, desarraigan a las familias de sus tierras y formas de vida. Se destaca que la degradación afectará más a las mujeres que a los hombres, sobre todo en las zonas más dependientes de la agricultura.
|
Durante esta jornada compararemos las experiencias africanas y de la península ibérica, e intercambiaremos sobre las soluciones y alternativas que se están llevando a cabo y otras que podrían ponerse en marcha para frenar los efectos del cambio climático tanto en el norte como en el sur global. Contaremos con personas expertas de distintos territorios para conocer su visión y las realidades locales y compartir experiencias y saberes.
|
Las jornadas constan de dos mesas redondas sobre los siguientes temas:
|
Presentación de la jornada a cargo de Jorge Cavero, director de CERAI.
|
Mesa 1: Cambio climático, agua y desertificación: consecuencias en la alimentación.
|
- Dr. Millán Millán, director emérito del Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo (CEAM), Entidad dedicada al estudio, desarrollo e innovación tecnológica para mejorar el medio ambiente. Explicará las consecuencias del cambio climático en los países del Mediterráneo.
- Dra. Marta Rivera, doctora en veterinaria y en sociología, es investigadora del grupo de Investigación en INGENIO del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y la Universidad Politécnica de Valencia (UPV). Hablará de las consecuencias del cambio climático a nivel global.
Mesa 2: Alternativas desde la agricultura y ganadería.
|
- Dr. Abasse Amadou Tougiani, director de la Investigación, especializada en agrosilvicultura, gestión sostenible de la tierra y agroecología en el Instituto Nacional de Investigación Agronómica de Níger. Hablará sobre las soluciones que se están poniendo en marcha en el Sahel.
- Dra. Rosa Vercher, doctora en ingeniería agrónoma y especialista en el control biológico de parásitos. Explicará las soluciones para mitigar el cambio climático a través de la agricultura focalizándose en España.
Cierre de la jornada a cargo de Arantxa García, responsable de proyectos del Magreb en CERAI
|
Se podrá asistir de forma online o presencial hasta completar aforo.
|
Las personas que asistan presencialmente recibirán el libro de fotografía en papel Cultivando alternativas en Mauritania del fotógrafo Pablo Santana.
|
Necesaria inscripción previa en este enlace:
|
|
|
|
Al registrarse previamente, recibirá información actualizada sobre la realización de las jornadas, el enlace para conectarse y las conclusiones de la jornada una vez se desarrollen.
|
|
¡Contamos con su participación! No dude en compartir este email.
|
Si tiene alguna pregunta, no dude en ponerse en contacto con nosotros.
|
|
|
|
|
|
JORNADA
|
Aigua, canvi climàtic i desertificació: conseqüències globals i locals en l'alimentació
|
|
|
|
|
|
El 16 de novembre tindrà lloc la Jornada aigua, canvi climàtic i desertificació: conseqüències globals i locals en l'alimentació, organitzada pel Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional (CERAI), dins de la campanya L'aliment que ens uneix, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana.
|
|
|
El col·lapse climàtic a escala mundial és una realitat. Megaincendis, inundacions o sequeres extremes, processos de desertificació i de degradació dels sòls assolen el planeta, al mateix temps que es registren temperatures de rècord en terra i mar. No obstant això, els gasos d'efecte d'hivernacle no deixen d'augmentar, al mateix temps que la urbanització, la intensificació de l'agricultura i ramaderia, la mineria o la desforestació, la qual cosa denota una falta d'aplicació de les polítiques i mesures globals de lluita contra el canvi climàtic i de conservació dels béns naturals que s'estan experimentant en moltes regions del món.
|
La degradació de la terra és un problema global, amb estimacions d'àrees degradades que oscil·len entre 15 i 60 milions de quilòmetres al voltant del 40% del planeta, des de les regions mediterrànies i el sud-oest dels Estats Units fins a Àsia i Orient Mitjà. La degradació de la terra condueix a una reducció de la productivitat del sòl, la qual cosa pot generar diverses complexitats, com perills ambientals, inseguretat alimentària i pèrdua de biodiversitat i serveis ecosistèmics.
|
Actualment, s'estima que dos mil milions de persones viuen en terres seques vulnerables a aquest fenomen i els científics prediuen que els efectes de la desertificació podrien provocar el desplaçament de voltant 50 milions de persones en el 2030 com a resultat de l'augment de les temperatures, la desforestació a gran escala i els danys ocasionats als ecosistemes en moltes parts del món. A Àfrica, almenys mil milions de persones viuran en condicions de terres seques. A Europa, les zones àrides cobreixen el 33,8% dels països del nord del Mediterrani: aproximadament el 69% d'Espanya, entre el 16% i el 62% a Grècia, Portugal, Itàlia i França (Zdruli, 2011).
|
A Mauritània, una disminució de les precipitacions ha empitjorat la producció agrícola i ha deixat a un gran nombre d'agricultors i agricultores en dificultats per a cultivar suficients aliments per a menjar o vendre. En aquest país sahelià, aquesta terrible situació ha provocat inseguretat alimentària, problemes d'habitatge i deterioració de la salut de la població. Els habitants rurals estan tractant de migrar a mesura que les seues cases són enterrades sota l'arena, al que se suma la falta de fonts d'aigua i d'ingressos. Migracions rurals, de dones i xiquets, desarrelen a les famílies de les seues terres i formes de vida. Es destaca que la degradació afectarà més les dones que als homes, sobretot en les zones més dependents de l'agricultura.
|
Durant aquesta jornada compararem les experiències africanes i de la península Ibèrica, i intercanviarem sobre les solucions i alternatives que s'estan duent a terme i altres que podrien posar-se en marxa per a frenar els efectes del canvi climàtic tant al nord com al sud global. Comptarem amb persones expertes de diferents territoris per a conéixer la seua visió i les realitats locals i compartir experiències i sabers.
|
La jornada consta de dues taules redones sobre els següents temes:
|
Presentació de la jornada a càrrec de Jorge Cavero, director de CERAI.
|
Mesa 1: Canvi climàtic, aigua i desertificació: conseqüències en l'alimentació.
|
- Dr. Millán Millán, director emèrit del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), Entitat dedicada a l'estudi, desenvolupament i innovació tecnològica per a millorar el medi ambient. Explicarà les conseqüències del canvi climàtic als països del Mediterrani.
- Dra. Marta Rivera, doctora en veterinària i en sociologia, és investigadora del grup d'Investigació en ENGINY del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV). Parlarà de les conseqüències del canvi climàtic a escala global.
Mesa 2: Alternatives des de l'agricultura i ramaderia.
|
- Dr. Abasse Amadou Tougiani, director de la Investigació, especialitzada en agrosilvicultura, gestió sostenible de la terra i agroecologia en l'Institut Nacional d'Investigació Agronòmica de Níger. Parlarà sobre les solucions que s'estan posant en marxa al Sahel.
- Dra. Rosa Vercher, doctora en enginyeria agrònoma i especialista en el control biològic de paràsits. Explicarà les solucions per a mitigar el canvi climàtic a través de l'agricultura focalitzant-se a Espanya.
Tancarà la jornada Arantxa García, responsable de projectes del Magreb en CERAI.
|
Es podrà assistir en línia o presencial fins a completar aforament.
|
Les persones que assistisquen presencialment rebran el llibre de fotografia en paper Cultivant alternatives a Mauritània del fotògraf Pablo Santana.
|
|
Necessària inscripció prèvia en aquest enllaç:
|
|
|
|
En registrar-se prèviament, rebrà informació actualitzada sobre la realització de les jornades, l'enllaç per a connectar-se i les conclusions de la jornada una vegada es desenvolupen.
Comptem amb la seua participació! No dubte a compartir aquest email.
Si té alguna pregunta, no dubte a posar-se en contacte amb nosaltres.
Més informació: www.cerai.org
|
|
|
|
|
|
¡SÍGUENOS EN LAS REDES SOCIALES!
|
|
|
|
|
|
|
Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional
Escuela de Capataces Agrícolas
Camí del Port s/n, 46470, Catarroja (Valencia), España
Tel: +34 963 52 18 78
E-mail: comunicacion@cerai.org
|
¡Por un mundo rural vivo y una alimentación transformadora!
|
|
|
|
|
|
