Reunidos y reunidas en Alborache (València), el 12 de mayo de 2023 en el II Encuentro de la Xarxa d’Horts de CEPV, distintas personas y entidades vinculadas a los huertos escolares (profesorado, equipos directivos, educadores y educadoras ambientales, agricultores/as y redes de semillas), manifestamos:

• Nos encontramos en un momento clave de la historia de la humanidad, marcado por la crisis global, que implica cambios ecológicos, sociales y económicos que es necesario abordar desde perspectivas transformadoras, participativas, multidimensionales, sostenibles y justas para todas las personas.
• Los huertos agroecológicos en los centros educativos cumplen un importante papel en la educación transformadora que requiere la actual crisis ecosocial y que es fundamental dignificarlos como un recurso didáctico que contribuye al bien común y a mejorar las condiciones de las personas.
• Aprender en el huerto agroecológico inclusivo es un derecho, al favorecer la adquisición de competencias, conocimientos, habilidades, aptitudes y herramientas que permiten a los niños, niñas y adolescentes afrontar los retos del futuro.
• La perspectiva de la agroecología escolar permite a las comunidades educativas fomentar las sinergias y el trabajo en red con agricultores/as, productores/as, empresas de comedor y redes de semillas.
• Según la nueva ley educativa (LOMLOE), es una prioridad transversalizar la educación para la sostenibilidad en el currículum. El huerto escolar es una herramienta fundamental para ello. Así mismo, dicha ley reconoce la importancia de los/as educadores/as agroambientales como agentes clave en la mejora de la educación, a través de la inclusión de la educación no formal en el día a día de la escuela.
• A pesar del alcance del huerto escolar (en el estado español hay más de 3.000 centros educativos que tienen huerto escolar), los diferentes proyectos se encuentran con importantes dificultades y limitaciones para alcanzar su potencial.
• Es fundamental seguir avanzando en la creación de redes y programas de huerto escolar, contando con el apoyo e implicación de las administraciones.

Por tanto, proponemos, queremos y exigimos:

Cambios legislativos y administrativos

• Reconocer la figura del equipo de coordinación del huerto escolar /sostenibilidad dentro de las funciones docentes. Esto implica dotar de un tiempo determinado incluido en la jornada, de la misma forma que se reconocen las figuras de TICS/igualdad.
• Reconocer la figura del educador/a agroambiental como apoyo estructural a este equipo de coordinación. Para ello, es prioritario regularizar y mejorar las condiciones laborales, comenzando con un convenio propio que reconozca la formación y experiencia de quienes se dedican a ello.
• Crear un presupuesto destinado a los programas de huerto escolar, mejorando los recursos (personales, formativos, materiales y de apoyo) y asegurando su mantenimiento en el tiempo para sostener los proyectos (tanto los de cada centro, como los de las entidades que cubren esas necesidades y que necesitan afianzar puestos de trabajo).
• Potenciar proyectos con temáticas de huertos escolares agroecológicos e inclusivos dando más valor a estos en los programas de Innovación y calidad educativa, de la Generalitat Valenciana, fomentando y apoyando el uso de los mismos.

Cambios educativos y para la comunidad

• Favorecer y priorizar la inclusión del huerto escolar en las planificaciones docentes anuales de los centros educativos y sus proyectos, fomentando su uso como situación de aprendizaje.
• Fomentar las experiencias de aprendizaje en la naturaleza en contraposición a la excesiva digitalización de los procesos educativos. Esto implica:
  • Entender los huertos escolares y los espacios verdes de la escuela como infraestructura verde/bioclimática que ayuda en la necesaria mitigación/adaptación al cambio climático
  • Reducir, por tanto, el asfalto en los centros educativos, proporcionando recursos económicos y facilitando los trámites burocráticos, para aquellos centros que quieran acometer este tipo de reformas en sus patios
  • Contemplar en los planes urbanísticos y proyectos de nuevos centros, espacios concretos para ubicar el huerto y el aula al aire libre.
• Entender los huertos escolares como espacios abiertos, accesibles e inclusivos donde se pueda encontrar la comunidad educativa para fomentar la participación y la cohesión social de los diferentes colectivos del entorno de cada centro.
• Utilizar el huerto escolar agroecológico inclusivo (HEAI) como vínculo con los ecosistemas para hacernos conscientes de nuestra eco-dependencia.
• Fomentar sinergias entre ciclos de formación profesional de rama agraria y medioambiental, productores/as agroecológicos y entidades afines, con centros educativos de infantil, primaria y centros de educación especial, para  facilitar la instauración de huertos escolares y su mantenimiento y garantizar el relevo generacional, el arraigo al territorio y el futuro de los proyectos agroecológicos.

Cambios en la formación del profesorado

Incluir en las universidades y formación reglada el uso del huerto escolar como herramienta de innovación educativa, así como la perspectiva de la educación ecosocial y la agroecología escolar, reconociendo también las formaciones que el profesorado realiza en este sentido durante su trayectoria profesional.

Cambios en la alimentación y sostenibilidad de los centros

• Vincular el huerto con los comedores, cafeterías y máquinas de vending escolares, fomentando una alimentación saludable y sostenible en los centros educativos y revisando las trabas burocráticas, sanitarias y económicas en este sentido.
• Facilitar herramientas a los centros educativos para garantizar una buena elección de empresas de restauración colectiva con criterios de una alimentación más ecológica y de proximidad más saludable y respetuosa con las personas y el medioambiente.
• Dar apoyo a la creación de redes entre centros educativos y productoras y productores agroecológicos y entidades afines de la Comunidad Valenciana.
• Promover el compostaje escolar comunitario con recursos humanos (formación y acompañamiento), económicos y comunicativos para su uso por parte de toda la comunidad educativa, al ser una herramienta fundamental para cerrar ciclos, reciclando la materia orgánica y mejorando la fertilidad de los suelos. 

Mientras tanto, seguimos trabajando por una agroecología escolar inclusiva para conservar y defender los ecosistemas que nos rodean y a las personas que los habitamos.

➤ Descarga el manifiesto

Manifest: L’hort escolar com a base d’una educació ecosocial

Reunits i reunides a Alboraig (València), el 12 de maig de 2023 en la II Trobada de la Xarxa d’Horts de CEPV, diferents persones i entitats vinculades als horts escolars (professorat, equips directius, educadors i educadores ambientals, agricultors/es i xarxes de llavors), manifestem:

• Ens trobem en un moment clau de la història de la humanitat, marcat per la crisi global, que implica canvis ecològics, socials i econòmics que són necessaris abordar des de perspectives transformadores, participatives, multidimensionals, sostenibles i justes per a totes les persones.
• Els horts agroecològics en els centres educatius compleixen un paper important en l’educació transformadora que requereix l’actual crisi ecosocial i que és fonamental dignificar-los com un recurs didàctic que contribueix al bé comú i a millorar les condicions de les persones.
• Aprendre en l’hort agroecològic inclusiu és un dret, en afavorir l’adquisició de competències, coneixements, habilitats, aptituds i eines que permeten als xiquets, xiquetes i adolescents afrontar els reptes del futur.
• La perspectiva de l’agroecologia escolar permet a les comunitats educatives fomentar les sinergies i el treball en xarxa amb agricultors/es, productors/es, empreses de menjador i xarxes de llavors.
• Segons la nova llei educativa (LOMLOE), és una prioritat transversalizar l’educació per a la sostenibilitat en el currículum. L’hort escolar és una eina fonamental per a això. Així mateix, aquesta llei reconeix la importància dels/es educadors/es agroambientals com a agents clau en la millora de l’educació, a través de la inclusió de l’educació no formal en el dia a dia de l’escola.
• Malgrat l’abast de l’hort escolar (en l’estat espanyol hi ha més de 3.000 centres educatius que tenen hort escolar), els diferents projectes es troben amb importants dificultats i limitacions per a aconseguir el seu potencial.
• És fonamental continuar avançant en la creació de xarxes i programes d’hort escolar, comptant amb el suport i implicació de les administracions.

Per tant, proposem, volem i exigim:

Canvis legislatius i administratius

• Reconèixer la figura de l’equip de coordinació de l’hort escolar /sostenibilitat dins de les funcions docents. Això implica dotar d’un temps determinat inclòs en la jornada, de la mateixa forma que es reconeixen les figures de TICS/igualtat.
• Reconèixer la figura de l’educador/a agroambiental com a suport estructural a aquest equip de coordinació. Per a això, és prioritari regularitzar i millorar les condicions laborals, començant amb un conveni propi que reconega la formació i experiència dels qui es dediquen a això.
• Crear un pressupost destinat als programes d’hort escolar, millorant els recursos (personals, formatius, materials i de suport) i assegurant el seu manteniment en el temps per a sostindre els projectes (tant els de cada centre, com els de les entitats que cobreixen aquestes necessitats i que necessiten assegurar llocs de treball).
• Potenciar els projectes amb temàtiques d’horts escolars agroecològics i inclusius, donant-li més valor a aquests en els programes d’Innovació i qualitat educativa, de la Generalitat Valenciana, fomentant i donant suport a l’ús d’aquests.

Canvis educatius i per a la comunitat

Afavorir i prioritzar la inclusió de l’hort escolar en les planificacions docents anuals dels centres educatius i els seus projectes, fomentant el seu ús com a situació d’aprenentatge.

• Fomentar les experiències d’aprenentatge en la naturalesa en contraposició a l’excessiva digitalització dels processos educatius. Això implica:
• Entendre els horts escolars i els espais verds de l’escola com a infraestructura verda/bioclimàtica que ajuda en la necessària mitigació/adaptació al canvi climàtic.
• Reduir, per tant, l’asfalt en els centres educatius, proporcionant recursos econòmics i facilitant els tràmits burocràtics, per a aquells centres que vulguen emprendre aquest tipus de reformes als seus patis.
• Contemplar en els plans urbanístics i en els projectes de nous centres, espais concrets per a situar l’hort i l’aula a l’aire lliure.
• Entendre els horts escolars com a espais oberts, accessibles i inclusius on es puga trobar la comunitat educativa per a fomentar la participació i la cohesió social dels diferents col·lectius de l’entorn de cada centre.
• Utilitzar l’hort escolar agroecològic inclusiu (HEAI) com a vincle amb els ecosistemes per a fer-nos conscients de la nostra eco-dependència.
• Fomentar sinergies entre cicles de formació professional de branca agrària i mediambiental, productors/es agroecològics i entitats afins, amb centres educatius d’infantil, primària i centres d’educació especial, per a facilitar la instauració d’horts escolars i el seu manteniment i garantir el relleu generacional, l’arrelament al territori i el futur dels projectes agroecològics.

Canvis en la formació del professorat

• Incloure en les universitats i en la formació reglada l’ús de l’hort escolar com a eina d’innovació educativa, així com la perspectiva de l’educació ecosocial i l’agroecologia escolar, reconeixent també les formacions que el professorat realitza en aquest sentit durant la seua trajectòria professional.

Canvis en l’alimentació i sostenibilitat dels centres

• Vincular l’hort amb els menjadors, cafeteries i màquines de  vending escolars, fomentant una alimentació saludable i sostenible en els centres educatius i revisant les traves burocràtiques, sanitàries i econòmiques en aquest sentit.
• Facilitar eines als centres educatius per a garantir una bona elecció d’empreses de restauració col·lectiva amb criteris d’una alimentació més ecològica i de proximitat, més saludable i respectuosa amb les persones i el medi ambient.
• Donar suport a la creació de xarxes entre centres educatius i productors/es agroecològics i entitats afins de la Comunitat Valenciana.
• Promoure el compostatge escolar comunitari amb recursos humans (formació i acompanyament), econòmics i comunicatius per al seu ús per part de tota la comunitat educativa, en ser una eina fonamental per a tancar cicles, reciclant la matèria orgànica i millorant la fertilitat dels sòls. 

Mentrestant, continuem treballant per una agroecologia escolar inclusiva per a conservar i defensar els ecosistemes que ens envolten i a les persones que els habitem.

➤ Descarrega el manifest